La llegítima a Catalunya és la part de l’herència que, segons l’article 451-1 del CCCat, és indisponible pel mort en benefici de determinades persones, denominades legitimaris.
Pot atribuir-se a títol d’institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra forma.
Qui són els legitimaris?
Els legitimaris, segons els articles 451-3 i 4 del CCCat, són:
1.- Els fills/es del causant per parts iguals.
Els fills premorts, els desheretats justament, els declarats indignes i els absents són representats pels seus respectius descendents per estirps.
El dret de representació només té per objecte el dret a la llegítima i no s’estén a les atribucions patrimonials que el causant hagi ordenat a favor del representat, llevat que el representant hagi estat cridat per via de substitució.
2.- Els progenitors per meitat.
Si el causant no té descendents que l’hagin sobreviscut, són legitimaris els progenitors per meitat.
Els progenitors no tenen dret a llegítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes.
Si només sobreviu un progenitor o la filiació només està determinada respecte a un progenitor, li correspon el dret de llegítima íntegrament. Si sobreviuen tots dos però un d’ells ha estat desheretat justament o ha estat declarat indigne, la llegítima correspon només a l’altre.
Quina és la quantia de la llegítima a Catalunya?
La quantia de la llegítima, segons l’article 451-5 del CCCat, és la quarta part (25%) de l’herència, segons els càlculs següents:
1.- Atenent a el valor de tots els béns de la víctima en el moment de la seva mort, es dedueixen els deutes i les despeses de darrera malaltia, enterrament i incineració.
2.- Han d’afegir-se els béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els 10 anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús.
El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el mort.
Si el donatari ha venut els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix el valor que tenien els béns en el moment de la seva venda o destrucció.
Què és la llegítima individual?
El 25% es reparteix entre tots els fills/es, i si algun hagués mort correspon als seus descendents.
Pel que fa als pares, els correspon per meitat o, si un ha mort abans, a l’altre en la seva totalitat.
Com es paga la llegítima a Catalunya?
L’hereu o les persones facultades per fer la partició, distribuir l’herència o pagar llegítimes poden optar pel pagament, tant de la llegítima, en diners, encara que no hi hagi a l’herència, o pel pagament en béns d’el cabal relicte, sempre quan, per disposició del causant, no correspongui als legitimaris percebre’ls per mitjà d’institució d’hereu, llegat o assignació d’un bé específic, atribució particular o donació.
Què passa si el legitimari no està d’acord amb el bé que li adjudiquen?
El legitimari pot acudir als jutjats i tribunals.
L’autoritat judicial pot ordenar, en qualsevol cas, que es practiqui una prova pericial per a conèixer la qualitat i el valor dels béns que componen l’herència i del lot que pretengui adjudicar-se al legitimari.
¿Es pot desheretar a qui té dret a la llegítima a Catalunya?
El causant pot privar els legitimaris de llur dret de llegítima.
El desheretament s’ha de fer en testament, codicil o pacte successori i requereix l’expressió d’una de les causes que tipifica l’article 451-17 del CCCat i la designació nominal del legitimari desheretat.
Quines són les causes de desheretament de la llegítima a Catalunya?
Les causes de desheretament de la llegítima a Catalunya són:
1.- Per les causes d’indignitat següents:
a) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver matat o haver intentat matar dolosament al causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
b) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès dolosament delictes de lesions greus, contra la llibertat, de tortures, contra la integritat moral o contra la llibertat i indemnitat sexuals, si la persona agreujada és el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant.
c) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver calumniat al causant, si l’ha acusat d’un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
d) El qui ha estat condemnat per sentència ferma en judici penal per haver prestat fals testimoni contra el causant, si li ha imputat un delicte per al qual la llei estableix una pena de presó no inferior a tres anys.
e) El qui ha estat condemnat per sentència ferma dictada en judici penal per haver comès un delicte contra els drets i deures familiars, en la successió de la persona agreujada o d’un representant legal d’aquesta.
f) Els pares que han estat suspesos o privats de la potestat respecte al fill causant de la successió, per una causa que els sigui imputable.
g) El qui ha induït al causant de manera maliciosa a atorgar, revocar o modificar un testament, un pacte successori o qualsevol altra disposició per causa de mort del causant o li ha impedit fer-ho, així com el que, coneixent aquests fets, s’ha aprofitat dels mateixos.
h) El qui ha destruït, amagat o alterat el testament o una altra disposició per causa de mort del causant.
2.- Per la denegació d’aliments al testador o al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador, en els casos en què hi ha l’obligació legal de prestar-los.
3.- Pel maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador.
4.- Per la suspensió o la privació de la potestat que corresponia al progenitor legitimari sobre el fill causant o de la que corresponia al fill legitimari sobre un nét del causant, en ambdós casos per causa imputable a la persona suspesa o privada de la potestat .
5.- Per l’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.
Què passa amb el desheretament de la llegítima si hi ha reconciliació o perdó?
La reconciliació del causant amb el legitimari que ha incorregut en causa de desheretament, sempre que sigui per actes indubtables, i el perdó concedit en escriptura pública deixen sense efecte el desheretament, tant si la reconciliació o el perdó són anteriors al desheretament com si són posteriors.
Com pot impugnar el desheretat el desheretament?
L’acció d’impugnació del desheretament caduca als 4 anys de la mort de testador.
Si el legitimari desheretat impugna el desheretament per:
- La inexistència de la causa: la prova que hi ha una causa de desheretament correspon a l’hereu.
- Reconciliació o perdó: la prova de la reconciliació o del perdó correspon al desheretat.
El desheretament es considera injust en els casos següents:
- Si no es compleixen els requisits que estableix l’article 451-18 del CCCat.
- Si no s’arriba a provar la certesa de la causa, en cas que el legitimari la contradigui.
- Si el causant s’havia reconciliat amb el legitimari o l’havia perdonat.
Quan s’extingeix la llegítima a Catalunya?
La llegítima individual s’extingeix per:
- La renúncia a la llegítima.
- El desheretament just.
- La declaració d’indignitat.
La llegítima dels progenitors s’extingeix si el creditor mor sense haver-la reclamat judicialment.
La llegítima individual extingida s’integra en l’herència sense que acreixi mai la dels altres legitimaris, sens perjudici del dret de representació.
Quin és el termini per reclamar la llegítima a Catalunya?
A Catalunya la pretensió per a exigir la llegítima, segons l’article 451-27 del CCCat, prescriu als 10 anys des de la mort del causant.
