Les pensions de la seguretat social són prestacions econòmiques que atorga l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i que poden ser de durada indefinida o temporal.
Quan es genera el dret a percebre una pensió de la Seguretat Social?
El dret a percebre una pensió es pot generar en dues situacions:
1.- Perquè les persones tenen una prèvia relació jurídica amb la Seguretat Social, per acreditació d’un període mínim de cotització en determinats casos, sempre que es compleixin la resta de requisits exigits.
Són les pensions contributives.
Aquest tipus de pensions es poden atorgar per incapacitat permanent, jubilació i per causa de mort.
La seva quantia es determina en funció de les aportacions efectuades pel treballador/a i l’empresari/a, si es tracta de treballadors per compte d’altri, durant el període considerat a l’efecte de la base reguladora de la pensió corresponent.
2.- Perquè les persones es troben en situació de necessitat protegible, i no tenen recursos suficients per a la seva subsistència en els termes legalment establerts, tot i que no hagin cotitzat mai o el temps suficient per assolir les prestacions del nivell contributiu.
Són les pensions no contributives.
Aquest tipus de pensions es poden atorgar per incapacitat permanent i per jubilació.
Quines són les principals pensions de la Seguretat Social?
Les principals pensions de la Seguretat Social són:
- Pensió per incapacitat permanent.
- Pensió per jubilació.
- Pensió per defunció.
La pensió per incapacitat permanent.
Què és la pensió d’incapacitat permanent en la modalitat contributiva?
La incapacitat permanent en la modalitat contributiva, segons l’article 193 de la LGSS, és la pensió que s’atorga a un treballador/a que, després d’haver estat sotmès al tractament prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.
Qui són els beneficiaris de la pensió d’incapacitat permanent contributiva?
Els beneficiaris, segons l’article 195 de la LGSS, són les persones que reuneixin totes les condicions següents:
1.- Que estiguin incloses en el règim general i que siguin declarades en situació d’incapacitat permanent.
2.- Que reuneixin la condició general d’afiliació i alta o assimilació a l’alta.
3.- Que haguessin cobert el període mínim de cotització que es determina en els apartats 2 i 3 de l’article 195 de la LGSS, llevat que la incapacitat sigui deguda a accident, sigui o no laboral, o malaltia professional, en aquest cas no serà exigit cap període previ de cotització.
Què és la pensió d’incapacitat permanent en la modalitat no contributiva?
La pensió d’incapacitat permanent no contributiva, segons l’article 363 de la LGSS, és la prestació econòmica per a les persones que reuneixin les següents condicions:
1.- Que siguin majors de 18 anys i menor de 65 anys d’edat.
2.- Que resideixin legalment en territori espanyol i ho hagin fet durant 5 anys, dels quals 2 hauran de ser immediatament anteriors a la data de sol·licitud de la pensió.
3.- Que estiguin afectades per una discapacitat o per una malaltia crònica, en un grau igual o superior al 65%.
4.- Que no tinguin rendes o ingressos suficients.
Es considera que existeixen rendes o ingressos insuficients quan la suma, en còmput anual, dels mateixos sigui inferior a l’import, també en còmput anual, de la prestació a què es refereix l’apartat 1 de l’article 364 de la LGSS.
Quina és la quantia de la pensió d’incapacitat permanent no contributiva?
La quantia de la pensió d’incapacitat permanent no contributiva es fixa, en el seu import anual, en la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat.
Quins són els graus d’incapacitat permanent?
Els graus d’incapacitat permanent, segons els articles 194 i 196 de la LGSS, són:
1.- Incapacitat permanent parcial: la prestació econòmica consistirà en una quantitat a preu fet.
2.- Incapacitat permanent total: És aquella que inhabilita al treballador per a la realització de totes o de les fonamentals tasques de la seva professió habitual, sempre que pugui dedicar-se a una altra de diferent.
La prestació econòmica consisteix en una pensió vitalícia que tindrà la quantia, com a norma general, d’un 55% de la base reguladora que correspongui.
Excepcionalment aquesta pensió vitalícia podrà ser substituïda per una indemnització a preu fet quan el beneficiari fos menor de seixanta anys.
3.- Incapacitat permanent absoluta: És aquella que inhabilita per complet a l’treballador per a la realització de qualsevol ofici o professió.
La prestació econòmica consisteix en una pensió vitalícia que tindrà la quantia, com a norma general, d’un 100% de la base reguladora que correspongui.
4.- Gran invalidesa: la prestació econòmica consistirà en una pensió vitalícia, incrementant la seva quantia amb un complement destinat a que l’invàlid pugui remunerar la persona que l’atengui.
La pensió de jubilació.
Què és la pensió per jubilació en la modalitat contributiva?
La pensió per jubilació en la seva modalitat contributiva és la prestació econòmica per causa de jubilació, que serà única per a cada beneficiari i que consistirà en una pensió vitalícia que li serà reconeguda.
Per atorgar la pensió de jubilació han de concórrer les condicions, quantia i forma que es determinin i que les persones cessin o hagin cessat en la seva feina un cop assolida l’edat establerta.
Qui són els beneficiaris de la jubilació en la seva modalitat contributiva?
Els beneficiaris, segons l’article 205 de la LGSS, són les persones que compleixin els requisits següents:
1.- Que estiguin incloses en el règim general, a més d’estar afiliades i en alta en aquest règim o en situació assimilada a la d’alta.
2.- Que hagin complert 67 anys d’edat, o 65 anys quan s’acreditin 38 anys i 6 mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.
Per al còmput dels períodes de cotització es prendran anys i mesos complets, sense que s’equiparin a ells les fraccions dels mateixos.
3.- Que tinguin cobert un període mínim de cotització de 15 anys, dels quals al menys 2 han d’estar compresos dins dels 15 anys immediatament anteriors al moment de causar el dret.
A l’efecte de l’còmput dels anys cotitzats no es tindrà en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.
Què és la pensió per jubilació en la modalitat no contributiva?
La pensió per jubilació en la modalitat no contributiva, segons l’article 369 de la LGSS, és la prestació econòmica per a les persones:
- Que hagin complert 65 anys d’edat.
- Que no tinguin rendes o ingressos en quantia superior als límits que estableix l’article 363 de la LGSS.
- Que resideixin legalment en territori espanyol i ho hagin fet durant 10 anys entre l’edat de 16 anys i l’edat de meritació de la pensió, dels quals 2 han de ser consecutius i immediatament anteriors a la sol·licitud de la prestació.
Quina és la quantia de la pensió de jubilació no contributiva?
La quantia de la pensió de jubilació no contributiva es fixarà, en el seu import anual, en la corresponent Llei de pressupostos generals de l’Estat.
Quines són les modalitats de jubilació?
Els tipus de jubilació són:
- Ordinària.
- Jubilació anticipada per raó de l’activitat o en cas de discapacitat.
- Jubilació anticipada per causa no imputable al treballador.
- Jubilació anticipada per voluntat de l’interessat.
- Jubilació parcial
- Jubilació flexible.
- Jubilació especial 64 anys.
Les pensions de viduïtat i orfandat i familiars.
Què és la pensió per causa de mort i supervivència?
És la pensió que s’otorga per causa de mort, segons l’article 216 de la LGSS, qualsevol que sigui la causa, quan concorrin els requisits exigibles.
Quines són les pensions per causa de mort?
Les pensions per causa de mort són les següents:
1.- Auxili per defunció: És la percepció immediata d’un auxili per defunció per fer front a les despeses de sepeli a qui les hagi suportat.
2.- Viduïtat: És la pensió per al cònjuge. Pot ser:
- Amb caràcter vitalici, llevat que es produeixi alguna de les causes d’extinció establertes legalment o per reglament, per al cònjuge supervivent.
- Amb caràcter temporal: quan el cònjuge supervivent no pugui acreditar que el matrimoni amb el causant ha tingut una durada d’1 any o davant la inexistència de fills comuns i concorrin la resta de requisits enumerats en l’article 219 la LGSS, tindrà dret a una prestació temporal en quantia igual a la de la pensió que li hauria correspost per viduïtat però amb una durada de 2 anys.
3.- Orfandat: És la pensió, en règim d’igualtat, que rep cada un dels fills i filles del causant, qualsevol que sigui la naturalesa de la filiació, sempre que, en el moment de la mort, siguin menors de 21 anys o estiguin incapacitats pel treball.
4.- Pensió a favor de familiars: És una prestació, vitalícia o temporal, per a altres familiars o assimilats que reuneixen les condicions que per a cadascun d’ells s’estableixin i prèvia prova de la seva dependència econòmica del causant.
